El Sant Grial i el Procés...


Vaig tenir el plaer d'escoltar una conferència de na Victòria Cirlot, catedràtica a la Facultat d'Humanitats de l'Universitat Pompeu Fabra sobre el simbolisme del Grial. Va ser una exposició ben argumentada, amb un relat fascinant, molt recomanable.

Feu la prova de preguntar a amics i coneguts què creuen que és el Sant Grial, obtindreu respostes del tipus una copa o un plat utilitzat per Jesucrist en el darrer sopar, un calze on Josep recollí la sang de Jesús ... fins i tot algú recordarà la pel·lícula d'Indiana Jones.

Victòria Cirlot explica que es tracta d'una ficció literària (ho podeu escoltar en aquest vídeo, minut 17:48) generada com a conseqüència de l'angoixa existencial davant la pèrdua de Jerusalem. El buit de perdre el Sant Sepulcre és substituït pel mite i pel símbol del Grial.

A partir d'aquesta (per a mi) descoberta, ves a saber per quina associació d'idees em va venir a la ment el mite modern del "Procés", una fabulació político-literària de gran èxit, amb les seves aventures cavalleresques, herois i màrtirs i la lluita amb l'etern maligne que es repeteix cíclicament.

A diferència dels territoris, els mites i els símbols no se'ns poden arrabassar perquè només existeixen a les nostres ments, son perfectes perquè son com les volem imaginar.

El mite del "Procés" català funciona de la mateixa manera, substitueix a la voluntat de construir un Estat propi i independent. Fer-lo implica riscos, una confrontació REAL amb l'enemic i sortir de la zona de comfort autonomista.

Per què tenir la independència real i crua quan gaudim del somni de la independència?. Sembla que no soc pas l'únic en tenir aquesta percepció, aquest article d'en Gabriel Rufian en parla des d'un mite modern: Matrix, tot i que Rufian forma part activa del mite processista...

"Per desgràcia no es pot explicar què és Matrix (el Procés). Has de veure-ho amb els teus propis ulls. Aquesta és la teva última oportunitat, després ja no podràs fer-te enrere. Si prens la pastilla blava, fi de la història. La història s'acabarà, despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la vermella, et quedes al País de les Meravelles i jo t'ensenyaré com de profund és el cau de conills."



Comentaris

  1. La pregunta és: Què preferim el somni o la realitat? O el que creiem que és la nostra realitat no és també un somni que ens aparta d'una realitat que moltes vegades no copsem? O aquella dita que el millor d'un viatge, és el viatge en sí i no pas arribar al seu final.
    Els que tenim ja una edat tenim una dura experiència anterior, la de l'transició del 78, a la que ara molts blasmen i diuen que va ser una trampa i altres dien que va ser l'única solució possible, però que en aquells moments ens va omplir a molts d'esèrança i il·lusió de poder (?) construir un mon millor, després de la llarga i feixuga nit del franquisme. Ho tornarem a repetir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La resposta la dona el mestre Rudyard Kiplyng al seu poema IF..."si pots somiar sense fer que els somnis et dominin,
      si pots pensar sense fer una fi dels pensaments.."

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada