Vaig tenir el plaer d'escoltar una conferència de na Victòria Cirlot, catedràtica a la Facultat d'Humanitats de l'Universitat Pompeu Fabra sobre el simbolisme del Grial. Va ser una exposició ben argumentada, amb un relat fascinant, molt recomanable.
Feu la prova de preguntar a amics i coneguts què creuen que és el Sant Grial, obtindreu respostes del tipus una copa o un plat utilitzat per Jesucrist en el darrer sopar, un calze on Josep recollí la sang de Jesús ... fins i tot algú recordarà la pel·lícula d'Indiana Jones.
Victòria Cirlot explica que es tracta d'una ficció literària (ho podeu escoltar en aquest vídeo, minut 17:48) generada com a conseqüència de l'angoixa existencial davant la pèrdua de Jerusalem. El buit de perdre el Sant Sepulcre és substituït pel mite i pel símbol del Grial.
A partir d'aquesta (per a mi) descoberta, ves a saber per quina associació d'idees em va venir a la ment el mite modern del "Procés", una fabulació político-literària de gran èxit, amb les seves aventures cavalleresques, herois i màrtirs i la lluita amb l'etern maligne que es repeteix cíclicament.
A diferència dels territoris, els mites i els símbols no se'ns poden arrabassar perquè només existeixen a les nostres ments, son perfectes perquè son com les volem imaginar.
El mite del "Procés" català funciona de la mateixa manera, substitueix a la voluntat de construir un Estat propi i independent. Fer-lo implica riscos, una confrontació REAL amb l'enemic i sortir de la zona de comfort autonomista.
Per què tenir la independència real i crua quan gaudim del somni de la independència?. Sembla que no soc pas l'únic en tenir aquesta percepció, aquest article d'en Gabriel Rufian en parla des d'un mite modern: Matrix, tot i que Rufian forma part activa del mite processista...
"Per desgràcia no es pot explicar què és Matrix (el Procés). Has de veure-ho amb els teus propis ulls. Aquesta és la teva última oportunitat, després ja no podràs fer-te enrere. Si prens la pastilla blava, fi de la història. La història s'acabarà, despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la vermella, et quedes al País de les Meravelles i jo t'ensenyaré com de profund és el cau de conills."
El mite del "Procés" català funciona de la mateixa manera, substitueix a la voluntat de construir un Estat propi i independent. Fer-lo implica riscos, una confrontació REAL amb l'enemic i sortir de la zona de comfort autonomista.
Per què tenir la independència real i crua quan gaudim del somni de la independència?. Sembla que no soc pas l'únic en tenir aquesta percepció, aquest article d'en Gabriel Rufian en parla des d'un mite modern: Matrix, tot i que Rufian forma part activa del mite processista...
"Per desgràcia no es pot explicar què és Matrix (el Procés). Has de veure-ho amb els teus propis ulls. Aquesta és la teva última oportunitat, després ja no podràs fer-te enrere. Si prens la pastilla blava, fi de la història. La història s'acabarà, despertaràs al teu llit i creuràs el que vulguis creure. Si prens la vermella, et quedes al País de les Meravelles i jo t'ensenyaré com de profund és el cau de conills."
La pregunta és: Què preferim el somni o la realitat? O el que creiem que és la nostra realitat no és també un somni que ens aparta d'una realitat que moltes vegades no copsem? O aquella dita que el millor d'un viatge, és el viatge en sí i no pas arribar al seu final.
ResponEliminaEls que tenim ja una edat tenim una dura experiència anterior, la de l'transició del 78, a la que ara molts blasmen i diuen que va ser una trampa i altres dien que va ser l'única solució possible, però que en aquells moments ens va omplir a molts d'esèrança i il·lusió de poder (?) construir un mon millor, després de la llarga i feixuga nit del franquisme. Ho tornarem a repetir?
La resposta la dona el mestre Rudyard Kiplyng al seu poema IF..."si pots somiar sense fer que els somnis et dominin,
Eliminasi pots pensar sense fer una fi dels pensaments.."