Opressors i oprimits?


Malauradament tornem a viure un nou episodi de guerra urbana, em refereixo al "conflicte" del Banc Expropiat, al barri de Gràcia.

El cartell que encapçala aquest escrit ens diu moltes coses, fa una clara amenaça d'infligir pèrdues a algú que obté beneficis (suposadament il·legítims), mitjançant violència. És una declaració de guerra en tota regla.

La polarització i el maniqueisme son patents als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. La gent es situa a un o altre bàndol, per simpaties o antipaties, sense analitzar els fets.

De moment sabem que qui ha patit les pèrdues son els treballadors que tenien llurs vehicles aparcats al carrer, els petits comerciants als que han destrossat els aparadors i la ciutat, que haurà de fer front al pagament de les despeses de les destrosses a l'espai públic, que és de tots.

En quant als beneficis, s'acusa als propietaris d'especulació immobiliària. Es justifica la violència i les destrosses en ares de la lluita contra l'especulació al barri de Gràcia i jo em pregunto: serveix per aturar-la o re-alimentar-la?.

Darrere la crema de boscos existeix un lucratiu negoci. Després de veure les destrosses en comerços, qualsevol que tingui pensat obrir un negoci allà s'ho pensarà dos cops abans de fer una inversió, això fa baixar els preus dels locals dels petits propietaris i facilita que els especuladors comprin a preus rebentats per vendre molt més car un cop ha passat la tempesta, encara que siguin mesos o anys després, una bona inversió no coneix presses.

Cal remarcar que les pèrdues infligides fins el moment has estat totes a càrrec dels ciutadans, els propietaris de l'immoble tenen la propietat intacte i encara faran un bon negoci, com explicava en el punt anterior.

Hi ha qui no ho veu o no vol veure, però el "modus operandi" denota una organització amb voluntat clara de fer mal, amb quins propòsits?. La Vanguardia apunta que hi han tres grups violents darrere els aldarulls, fins i tot, vinguts d'Itàlia.

Els fets ocorreguts a Can Vies, va tenir conseqüències perverses, Ens assabentem que l'anterior Alcalde, per evitar repetir els perjudicis socials i econòmics que va suposar l'anterior confrontació amb els okupes (uns 415.000 €), va preferir pagar el lloguer (uns 60.000) de l'edifici de Gràcia, segons afirma el propi Trias, per donar marge de temps i negociar una solució. Negociació que no s'ha produït perquè els okupants del Banc Expropiat no tenen cap interès, ni amb Tries ni amb Ada Colau, que sembla que hauria d'haver més sintonia.

En favor dels okupes s'ha dit que lluiten en defensa dels drets socials i que feien una labor assistencial. Conec entitats que defensen la Natura com GreenPeace que si juguen la pell i no els he vist cremar contenidors ni els utilitaris de gent treballadora, entitats com Metges sense Fronteres que pateixen bombardejos als hospitals de campanya i s'enfronten a les màfies militars per tal d'ajudar als civils ferits, o pagesos com Josep Pàmies que s'enfronta al càrtel farmacèutic per curar amb plantes medicinals de baix cost a centenars de milers de persones amb èvola. Tots ells lluiten de veritat contra la cara més fosca del sistema pel bé comú, pel bé dels altres, a alguns els hi costa la vida.

Pel bé de qui lluiten els okupants del Banc Expropiat?
Quan la reivindicació dels drets socials s'utilitza com un arma contra la llibertat i els drets d'altres treballadors, el que realment s'està defensant son privilegis personals.



Comentaris